El Castell de Cavallers
En el transcórrer del temps, (985) aquestes torres s’utilizaren com a premi als senyors que s’havien distingit en batalla, o be a qui es devien favors per a qualsevol fet o regraciament que se’ls hi volgués fer, amb la sola condició de que bastissin fortalesa al seu entorn per a poder acollir als vilatans amb qui repoblaven i fortificaven les terres conquerides o recuperades als infidels.
No sabem del cert la data de la seva edificació, pero atesa la configuració del terreny ont s’aixecava, així com la informació de la seva estructura, segons documentació referent a la seva destrucció, podem afirmar que es tracta d’un castell roquer, de la época en que la frontera amb la morisma , (parlem dels segles VIII-IX) anava de El Vendrell, cap a Igualada , Calaf, Pons, i cap al Segre, motiu per el qual, s’edificaren diverses torres de guaita o atalaies, al cim de les quals s’hi tenia llenya per a poder avisar, amb fum de dia i foc de nit, si cap perill aconsellava aparellar-se per al combat, o bé fer via fora a cap bandoler o pirata.
Arribats al 1032, trobem el primer document escrit qu’ens parla del Castell de Corbera, amb el testament de Guillem de Mediona, qui deixà a sa filla Chixol les dues parts que posseeix del Castell de Corbera. Al 1077, el testament de Folc Armengol, deixa als seus dos fills el Castell de Corbera i les pertinences que hi té, tant al Castell com al terme, donant noticia de que ja es tracta d’un Castell Termenat, o sigui amb propietat territorial i jurisdiccional sobre el terme.
En el fogatge (cens) de 1365 se’ns parla de que Corbera té 30 focs (cases o famílies) o sigui que hi havia censats uns 120 habitants.
Al 1471, el nostre Castell, sofrí els estralls de la guerra civil entre la Generalitat de Catalunya i el Rei Joan II, essent assetjat i ocupat per les tropes reials a les ordres del Capità del Llobregat, en Manaut de Guerri, el 26 de Setembre.
A fi de reparar els danys d’aquell temps d’ocupació, en Benet Miquel de Corbera, decidí fer obres de rehabilitació i reforma, per tal de dotarlo de més comoditats i serveis, contractant Mestre de Cases i Fuster, en 1496.
Posteriorment, el 19 i 20 de Gener de 1641, durant la Guerra dels Segadors, es lliuraven importants combats tant al Castell de Corbera, com al de Castellvell de Rosanes, acabant-se l’heroica defensa el 21 amb la presa de Martorell.
Documents procedents del propi arxiu de la familia Mora, senyora baronial del Castell, ens revelen que l’any 1694, durant el virregnat del Marques de Villena, els Miquelets francesos s’apoderaren del Castell, propietat d’en Josep de Mora i Solanell, Baro de Corbera, a qui feren pres amb tota la seva familia. Per tal d’alliberar-los, acudí Ferran de Pignatelli, Sargent General de Batalla, amb una expedició militar, la qual va retar el Castell el 27 de Juliol del dit 1694.
Amb motiu d’aquest fet, i d’altres que els servien d’excusa, el Marqués de Villena, ja havia decidit l’enrunament del Castell, i en carta de 31 de Juliol, maná demolir les muralles i una torre.
Segurament, En Josep Mora, que era políticament proper a la monarquía establerta, feu la demolició “a ses costes, essent el valor de dita fortalesa cosa de coranta mil escuts” que, de bon segur, pretenia recobrar en total o en part, quan fora oportú. Poc sabía ell que En Felip V había donat ordres de que “el costo de la guerra, se cobraría en impuestos a los territorios ocupados”.
Reunit en 1713 el Consell de Cent i decidida la defensa a ultrança de Barcelona, pensant de bon segur protegir tant com pugues el seu patrimoni, el Baro de Corbera es declarà filipista, pero tampoc aquesta vegada l’hi va sortir bé la jugada, doncs “ Al Sr. Duque de Populi, pareciéndole que en otra ocasión podían volverse a fortificar aquellos pícaros, insinuó al dicho Sr. Joseph que era conveniente, al Servicio de su Majestad, que aquella fortaleza se demoliese, lo que mandó ejecutar al instante, y a su costa”. I a partir d’ací, tan sols i han requeriments i amenaces, per lo que, al final, el Castell fou totalment enderrocat. Tant sols resten d’ell el basament d’una torre, alguns restes de la muralla a dins de alguna casa del carrer Major, i part de la capella dedicada a Sta. Magdalena, que es pot veure desde el despatx del rector, a la rectoría nova, edificada amb les desferres del Castell en 1950 , que ja havien servit per a construir el tercer pis del Casal de Sta. Magdalena, que serví d’allotjament de la familia Mora, quan s’enderrocà el Castell.
