Barraca de vinya 1
Barraca o Cabana de vinya de pedra seca
Les cabanes de vinya
Entre el segle XVIII i el XIX amb l’activitat de roturació de terrenys improductius i boscosos, i la introducció de les arades de ferro, per posar el sòl en condicions pel cultiu, es van generar "in situ" grans quantitats de pedra. Aquestes, posteriorment eren utilitzades per realitzar construccions de pedra seca (barraques,forns de calç, corrals, pous d’aigua, marges de feixes, delimitació de parcel·les i propietats).
Les barraques les podem trobar en zones muntanyoses del Mediterrani, la seva construcció varia segons el tipus de pedra i la utilitat de cada zona.
En èpoques de menys feina al camp, els pagesos i jornalers, aprofitaven per construir barraques de pedra seca, al costat de parcel·les allunyades de casa seva, per resguardar-se de la pluja temporal imprevista. A l’hivern, per protegir-se del fred i en els mesos d’estiu la feien servir per resguardar-se de les hores de més calor, per guardar-hi l’esmorzar o la beguda. En diverses ocasions s’utilitzaven com a magatzem per guardar-hi les eines i fins i tot per passar-hi la nit.
A mitjans del segle XX, coincidint amb la mecanització de les feines del camp, les barraques han quedat en desús, tot i que algunes han desaparegut i altres estan en estat ruïnós, però n’hi han que estan molt ben conservades. Des de fa uns anys que estan protegides i en algunes zones s’ha demanat que siguin catalogades com a Be Cultural d’Interès Nacional, ja que formen part de testimonis humils i silenciosos de la nostra cultura.
Al nostre poble en tenim unos bones mostres d'elles que han perdurat en el temps i que cal protegir.
Les barraques les podem trobar en zones muntanyoses del Mediterrani, la seva construcció varia segons el tipus de pedra i la utilitat de cada zona.
En èpoques de menys feina al camp, els pagesos i jornalers, aprofitaven per construir barraques de pedra seca, al costat de parcel·les allunyades de casa seva, per resguardar-se de la pluja temporal imprevista. A l’hivern, per protegir-se del fred i en els mesos d’estiu la feien servir per resguardar-se de les hores de més calor, per guardar-hi l’esmorzar o la beguda. En diverses ocasions s’utilitzaven com a magatzem per guardar-hi les eines i fins i tot per passar-hi la nit.
A mitjans del segle XX, coincidint amb la mecanització de les feines del camp, les barraques han quedat en desús, tot i que algunes han desaparegut i altres estan en estat ruïnós, però n’hi han que estan molt ben conservades. Des de fa uns anys que estan protegides i en algunes zones s’ha demanat que siguin catalogades com a Be Cultural d’Interès Nacional, ja que formen part de testimonis humils i silenciosos de la nostra cultura.
Al nostre poble en tenim unos bones mostres d'elles que han perdurat en el temps i que cal protegir.
